COM MOTIVAR ELS NENS?

La motivació és una de les armes més importants per assolir l'èxit personal. Per això, és indispensable motivar els nostres fills a rendir millor a l'escola des de molt joves. A continuació, s'exposen 7 maneres per motivar els més petits.

Que els nens estiguin motivats és essencial perquè donin el millor d’ells mateixos a l'escola i gaudeixin del procés d'aprenentatge. Com a pares, crear un ambient per educar en l'esforç i la dedicació és molt important, ja que un nen motivat s'esforçarà més, tindrà una actitud positiva per aprendre, i s'enfrontarà i abordarà els problemes de diferents maneres. Per això , els pares han de dirigir esforços a la motivació dels fills.

Com motivar als nens

Es presenten a continuació 7 senzills consells útils per promoure la motivació en els nens:

1. Tingues les expectatives adequades

Els nens són molt conscients de com els pares els perceben i, moltes vegades, ajusten les seves expectatives a allò que pensin els pares. Per això, si esperes que el teu fill triomfi, és molt possible que la seva motivació i probabilitats d'èxit siguin molt grans. Si les teves expectatives són baixes, és molt probable que no aconsegueixi els resultats esperats.

És important fixar les expectatives adequades i d'acord amb cada nen. Per a això, segueix aquests dos passos: 

• Parla amb el teu fill: xerra obertament amb el teu fill sobre els camps d'estudi que més li agraden i en què més sobresurt. Ofereix-li la teva opinió sobre allò que també has observat. En general, si tots dos coincidiu en una àrea, és possible que en aquesta es fixin les expectatives més altes.
• Reavalua quan sigui necessari: a mesura que el teu fill creixi, els interessos i aptituds canviaran, per això, és important tornar a ajustar les expectatives de tant en tant.

2. Ajuda al teu fill a fixar-se més

És important ensenyar el teu fill a establir metes pròpies, que l'ajudaran a estar més motivat i a aconseguir els seus objectius.

• Anotar les metes: aconseguir les metes serà més fàcil i motivador si s'escriuen en un paper. Pot ser molt útil col•locar aquestes notes en un lloc visible de la casa perquè el teu fill recordi les seves metes cada dia.
• Les metes han de ser específiques: per exemple, a més de marcar com a meta "el proper semestre t'anirà millor en matemàtiques", serà molt més efectiu si es concreta més: "repassaràs els problemes de matemàtiques 20 minuts cada dia" .
• Les metes han de poder mesurar-se: les metes han de ser quantificables per valorar si s'està progressant en el seu compliment.

3. Troba maneres de mostrar-li al teu fill que l'escola és important

Si, com a pares, mostrem als fills el nostre propi interès i entusiasme per l'educació, ells adoptaran la mateixa actitud. Hi ha diverses maneres de fomentar aquest interès:

• Estableix una relació amb el professor del teu fill: comparteix amb el mestre les expectatives que esperes del teu fill i demana-li opinió.
• Dóna suport als programes de l'escola del teu fill: assistir a esdeveniments organitzats per l'escola, obres de teatre, etc., serveix per demostrar al teu fill la importància que li atorgues a l'escola i a les seves activitats.
• Crea un ambient adequat per fer les tasques: assegura't que el teu fill disposa d'un lloc tranquil i ben il•luminat a casa per fer els deures i estudiar. Dóna-li ajuda i col•laboració amb les tasques, però mai les facis en el seu lloc.
• Coneix les tasques del teu fill: allò que està estudiant de cada assignatura, els treballs i exàmens que ha de fer, etc.

4. Tingues una actitud positiva cap a l'escola

Si el teu fill observa que perceps les tasques escolars d'una manera positiva i interessant, ell ho percebrà de la mateixa manera. Dóna suport a l'estil d'aprenentatge del teu fill. Cada nen té una manera predilecta d'estudiar i d’aprendre, que és més natural i motivadora. Ajuda’l a descobrir-la i fomenta que la utilitzin de la millor manera possible. En general, hi ha tres tipus d'estudiants:

• Estudiant auditiu: aquell que aprèn més fàcilment mitjançant activitats en què ha d'escoltar. Aconsella-li, per exemple, que gravi els temaris i que després els repassi escoltant o que, si ha de llegir una novel•la, cerqui la versió d’audiollibre.
• Estudiant visual: retindrà més la informació mitjançant activitats visuals com ara, tot llegint un llibre o analitzant un gràfic. Recomana-li que utilitzi diferents colors per als apunts i que elabori fitxes didàctiques amb el temari i les pengi a l'habitació.
• Estudiant quinesiològic: estarà més motivat a aprendre a través d'exercicis pràctics que teòrics. Sol tractar-se de nens molt moguts i participatius. Per fomentar aquesta qualitat, anima'l a realitzar projectes pràctics com participar en fires científiques.

5. Utilitza un llenguatge que l'animi

Encoratjar els nens motiva molt més que elogiar-los. La diferència entre aquestes dues formes de motivació és que encoratjar implica que el nen s'avaluï a si mateix de manera positiva; amb paraules que l'alentin reconeixem el seu esforç.

L'elogi es refereix més concretament als triomfs i se sol utilitzar quan els nens han actuat de la manera esperada, mentre que els ànims es poden oferir independent de l'acompliment i resultats de l'infant, es tracta més d'animar a que la propera vegada es faci millor.

6. L'aprenentatge a casa i a la comunitat

Els teus fills han de percebre l'aprenentatge com un acte divertit i no només com la tasca obligatòria i pesada d'estar assegut darrere d'un escriptori. Els estudiants motivats veuen l'aprenentatge en qualsevol part i entenen que hi ha algunes activitats divertides que alhora també aporten coneixement.

Hi ha diverses idees per fomentar aquesta visió en el teu fill: quan llegeixi un clàssic de la literatura infantil, podeu passar a veure la versió en pel•lícula, es poden estudiar les diferents activitats a les que no hi va de forma regular (si li agrada el futbol, portar-lo al ballet, per exemple), o visitar museus sobre temes que estigui estudiant.

7. Fomenta la fortalesa en el teu fill

Els nens forts són més susceptibles a estar motivats, per això, és important promoure la fortalesa en el teu fill. Si un nen no és fort internament, la seva motivació disminueix molt i veu poques vies per anar endavant enmig de l'adversitat. La fortalesa fa que estiguin preparats davant les adversitats i que s'hi enfrontin i tinguin capacitat de resoldre molts problemes, aprofitin els seus punts forts i s'adonin que tots cometem errors i que són oportunitats per aprendre.

Per fomentar la fortalesa del teu fill segueix aquests passos:

• Identifica't amb el teu fill tot veient la situació des del seu punt de vista abans de reaccionar.
• Ofereix-li opcions raonables per triar entre dues coses.
• Canvia-li la forma d'abordar una certa situació quan no dóna resultats. Per exemple , si el teu fill no presta atenció, en lloc de seguir cridant, prova amb una cosa molt diferent com xiuxiuejar.
• Fomenta els talents i interessos del teu fill. Per exemple, si el teu fill no té resultats positius a l'escola, però li agraden molt les classes de teatre i són allò que més l'anima, no el privis d'aquestes activitats pel fet que no tregui bones notes. Celebra els seus talents i no els prohibeixis.

D’aquesta manera, com a pares teniu un paper clau en la motivació dels vostres fills a tenir millor rendiment acadèmic i per tant, el vostre suport i actitud seran de gran rellevància també en el seu futur.

Ni premis, ni càstigs

Els premis (promesos) i els càstigs fa temps que s’ha demostrat que no modifiquen la conducta humana. Un premi pot tenir cert efecte quan està en vigor: “Si treus notables aquest trimestre, et compro la bici”, però si el següent trimestre no hi ha premi, el rendiment normalment disminueix a nivells més baixos encara que al principi. ¿Caldria oferir una bici cada trimestre? Quantes bicis hi caben, a casa seva?

Llegir més

CARLES GONZÁLEZ Pediatra i escriptor

Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

No convertir-nos en assistents personals dels nostres fills ni carregar contra l’equip docent de l’escola, aspectes clau

Més informació

¿Quieres saber a qué hora deben acostarse tus hijos hoy para que su cerebro esté descansado mañana?

La semana pasada compartí este post en el que explicaba la importancia del sueño para distintas funciones cerebrales, como la atención, la concentración y la memoria, así como para depurar las toxinas acumuladas durante el día fruto de la contaminación, los aditivos alimenticios, pesticidas e incluso por el propio estrés. Como os prometí, en este post os voy a ofrecer una gran ayuda para que el cerebro de vuestro pequeños obtenga todo el descanso que necesita.

Vivimos en una cultura en la que el sueño está infravalorado. Desde la llegada de la electricidad y los sucesivos “progresos” tecnológicos como la radio, la televisión o internet no hemos dejado de robar horas al sueño, haciendo que la mayoría de adultos duerman entre 6 y 7 horas al día, cuando deberían dormir entre 8 y 9. Esta tendencia del mundo adulto se ha ido trasladando al mundo de los niños y, en la mayoría de los hogares los niños duermen menos horas de las que su cerebro necesita. Un primer paso consiste en que los padres sean conscientes de las horas de sueño que sus hijos necesitan. Por eso voy a compartir esta tabla en la que se especifican las horas de sueño que deberían dormir los niños en función de su edad.

Como podéis ver, los requisitos de sueño para los niños son exigentes a todas las edades. Posiblemente vuestros hijos, sobre todo si son mayores de 3 años y han dejado de echar la siesta, no cumplan este régimen de sueño a rajatabla. Aunque el hecho de que el niño pierda media hora de sueño al día pueda parecer irrelevante, la realidad es que puede ser importante tanto a corto como a largo plazo. Si el niño tiene pequeñas dificultades de concentración, problemas de acomodación visual o simplemente malos hábitos alimenticios, la falta de sueño y su consecuente cansancio pueden precipitar dificultades atencionales más graves que pueden incluso confundirse con el temido Trastorno de Déficit de Atención. 

Además, el niño que no duerme lo suficiente, independientemente de su capacidad atencional, puede frustrarse antes, tener más rabietas y presentar mayor irritabilidad en casa. Aunque el impacto de la falta de sueño pueda ser mínimo en el presente, puede no serlo en el futuro; si este hábito de pérdida de sueño se perpetúa, y los padres no le dan la importancia que se merece, ese mismo niño llegará a ser un adolescente de dieciséis que esté durmiendo seis horas y media al día (unas dos horas menos de las que su cerebro necesita) y esto le provocará muchas dificultades de aprendizaje en su primer año de bachillerato, y mayor irritabilidad en una edad en la que ya de por sí resulta difícil mantener la calma. Como veis los hábitos de sueño que inculquéis hoy en vuestros hijos pueden tener consecuencias tanto en el presente como en el futuro.

Ya sé que muchos estaréis pensando que una cosa es la teoría y otra muy distinta la práctica. Así que para facilitaros todavía más las cosas he elaborado este cuadrante en el que podéis consultar la hora a la que vuestros hijos deberían estar aterrizando en la cama para en función de la hora a la que se levanten. Como veis he decidido poner el término “aproximadamente” para invitaros a no ser excesivamente rígidos aunque siempre sin perder la perspectiva general que os he querido transmitir en el post. En mi caso particular tengo tres hijos (de 3, 4 y 6 años de edad) y los tres se van a la cama a la vez; un poco tarde para la de 4 y un poco pronto para el de 6, aunque confío que a medida que se hagan mayores siempre se vayan a la cama relativamente pronto y respetemos unos buenos hábitos de higiene del sueño.

Seguramente a muchos de vosotros al leer la tabla os haya sorprendido lo pronto que deben acostarse los peques, pero recordad la importancia que tiene cada minuto de sueño en su desarrollo e higiene cerebral. Os animo a aprovechar el reciente cambio de hora para poder redirigir los hábitos de descanso de toda la familia. Seguro que os ayuda a despertaros todo el año más animados y a ver menos caras enfurruñadas cuando llega la tarde.

Por Álvaro Bilbao – Autor de El cerebro del niño explicado a los padres (Plataforma Editorial)

Decàleg per a pares i mares en l'acompanyament escolar a casa

1. Tenim cura que el nostre fill vagi a l'escola cada dia i puntualment.
2. Reservem un espai a casa per a l'estudi amb totes les condicions necessàries.
3. Parlem amb el nostre fill de la importància que té esforçar-se per treure resultats més bons a l'escola.
4. Ajudem el nostre fill a planificar-se el temps d'estudi i a fer deures segons les seves necessitats.
5. Confiem en les capacitats del nostre fill per aprendre i li ho fem saber.
6. Ens interessem per tot el que aprèn el nostre fill a l'escola i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l'hora de comprar, redactant el menú de la setmana...).
7. Tenim cura que el nostre fill faci els deures, l'orientem si cal, però entenem que és important que sigui ell qui realitzi les tasques escolars.
8. Animem el nostre fill a llegir cada dia i afavorim oportunitats per llegir plegats.
9. No parlem malament d'un docent davant el nostre fill; és important que mantingui un respecte envers ells. Quan detectem un possible problema amb un docent hi parlem directament.
10. Parlem amb el nostre fill sobre els seus interessos acadèmics i l'ajudem a prendre decisions de futur tenint en compte els seus interessos, les seves capacitats i les orientacions que hem compartit amb el seu tutor o tutora.

CONSELLS D'ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLES

Des de l'Associació "Osona contra el càncer" ens fan arribar aquest díptic amb consells d'alimentació i activitat física saludables.
Aquests són temes que treballem a l'escola des de diferents àmbits, tant des del currículum dels alumnes com amb d'altres actuacions paral.leles:
- Campanya "Fruita a les escoles"
- "Divendres, per esmorzar fruita"
- "Taller de nutrició" a 3r
...

Seguiment i acompanyament escolar a casa

El seguiment i l'acompanyament escolar a casa han de servir perquè els vostres fills assoleixin de manera autònoma i responsable els objectius escolars. La família és el primer referent educatiu dels vostres fills i també la principal responsable de la seva formació i el seguiment escolar.

En primer lloc, pares i mares heu de garantir l'assistència diària dels fills al centre escolar en unes bones condicions d'alimentació, descans i salut, procurant que tinguin una actitud positiva, respectuosa i responsable, que els permeti aprofitar de manera òptima l'aprenentatge.

És important assenyalar que fer el seguiment i l'acompanyament del procés escolar dels fills no vol dir assumir tasques que no us són pròpies, com fer-los els deures. Un bon acompanyament implica assegurar-se que fan els deures o reforçar els continguts escolars amb les activitats familiars diàries (portar-los a comprar, llegir amb ells abans d'anar a dormir...).

D'altra banda, la família ha de potenciar en els fills l'autoconeixement, l'autoestima, la capacitat d'autonomia, el valor de l'esforç i la responsabilitat, factors que són indispensables per aconseguir l'èxit educatiu.

Per realitzar un bon seguiment i acompanyament escolar és necessari que la família i l'escola treballeu conjuntament, amb coherència i coordinació, de manera que allò que es diu a l'escola ho reforceu des de casa, i a l'inrevés. D'aquesta manera, família i escola treballareu amb un objectiu comú.

En general, per fer un seguiment escolar adequat dels vostres fills i treballar per aconseguir l'èxit escolar és convenient que:

• Tingueu una bona comunicació amb el centre educatiu i actueu de manera coherent i coordinada.
• Disposeu d'un lloc per estudiar a casa que reuneixi unes condicions mínimes: espai ben il·luminat, sense sorolls ni objectes que els puguin distreure. També poden ser molt útils espais públics com les biblioteques o els punts de trobada municipal per a joves.
• Ajudeu els vostres fills a marcar-se objectius clars a curt, mitjà i llarg termini, i a planificar-se per aconseguir-los.
• Superviseu les tasques escolars que han de realitzar a casa i marqueu horaris i rutines perquè facin cada dia els deures.
• Sigueu exigents amb les seves responsabilitats escolars diàries i, si cal, marqueu normes per aconseguir-ho.
• Valoreu l'esforç, la constància, la dedicació i el progrés dels vostres fills en les tasques diàries.
• Apliqueu en les tasques diàries de casa els aprenentatges que es fan a l'escola.
• Us interesseu per quins treballs estan fent, les sortides que tenen, els exàmens previstos, els resultats que estan obtenint, les dificultats amb què es troben; així donaran més valor a allò que fan a l'escola.
• Us interesseu per les seves relacions amb els companys de classe, professors i monitors de menjador.
• Els feu reflexionar sobre la necessitat de tenir una actitud positiva a l'aula i davant dels aprenentatges.
• Els feu pensar en la importància de la tasca dels mestres i professors, i en reconegueu l'autoritat.
• Poseu llibres al seu abast i els ajudeu a planificar un temps per gaudir de la lectura.

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/escolaritat/acompanyament-escolar-casa/seguiment-acompanyament-escolar-casa/

XERRADA INTERESSANT

DEIXAR QUE ELS TEUS FILLS S'EQUIVOQUIN

Article extret del diari ARA

FA TEMPS QUE mestres i estudiosos de com eduquem les criatures alerten del sobreproteccionisme. Se n’ha fet caricatura i tot, són els pares i mares que estan “massa preocupats”, els que comencen impedint que els nens es barallin al sorral i acaben fent-los els treballs a la biblioteca. Ja hi ha alguna generació educada d’aquesta manera, i els corresponents estudis psicològics per valorar-ne el resultat. Me n’ha arribat un a les mans, publicat a Austràlia i Nova Zelanda, titulat Poden alguns pares fer massa pels seus fills? M’ha interessat com remarquen la necessitat de deixar-los equivocar, de tenir petits fracassos, per millorar la seva autoestima i confiança, que s’obté quan te’n surts sol. Sembla d’un sentit comú elemental. Un fill amb uns pares hiperresponsables, que hi projecten la màxima ambició acadèmica i li acaben fent els deures, és carn de frustració definitiva per manca de frustració provisional. Entendre-ho és fàcil, però pel que sembla, aquí i a Nova Zelanda, aplicar-ho no és tan senzill. M’imagino pares sobreprotectors llegint això i apuntant-se a l’agenda la necessitat que el seu fill tingui un disgust com a aprenentatge per superar-lo. I no és això. Potser cal entendre-ho i actuar de forma més espontània. Sabem què no funciona, l’acomplexament, i també què funciona: la naturalitat, tenir les idees clares, la ironia, la seguretat. Deixar-los caure al parc si no els treus un ull de sobre, o deixar que suspenguin un examen si fas un control diari de com estudien requereix una fredor infreqüent. És més fàcil procurar tenir la distància (i la proximitat) adequada, anar-los transferint responsabilitats de debò, no monitoritzar cada moviment. Ser-hi a sobre, però no literalment.

PREPAREM LA CARTA ALS REIS

Benvolguts pares i mares,
Donat que ens anem acostant a les festes de Nadal, fem difusió de la Xerrada "Preparem la carta als reis", que es farà el dijous 26 de novembre a l'Escola Bressol Els Picarols, a càrrec de Noelia Vallejo i Ada Pascal.

ELS NENS NO HAN D'OBEIR

Benvolguts pares i mares, 
Aquest és un article d'Andrea Zambrana, experta en coaching educatiu,
 publicat a la pàgina:
http://www.gestionandohijos.com/los-ninos-no-tienen-que-obedecer/
Esperem que us resulti interessant.

“Los niños tienen que obedecer”, “un niño bueno es un niño que hace caso (a la primera si puede ser)”, “tienes que ser obediente” ¿os suena? Damos por hecho que esto es así. Pero… paremos un momento y cuestionemos esta creencia: ¿es eso cierto? ¿ de verdad los niños tienen que obedecer? Mi opinión es esta: NO. Y ahora te cuento el porqué.

¿Qué significa obedecer”? Obedecer (según el Diccionario de la Real Academia Española) significa “cumplir la voluntad de quien manda”. Es decir, complacer a otros independientemente de cual sea tu voluntad, tu criterio o tus necesidades intrínsecas.

Doy por hecho que la mayoría de las veces cuando les decimos algo a nuestros hijos es “por su bien” o por algún motivo bien justificado. No obstante, y siendo honestos, que nuestros hijos nos hagan caso es algo que también nos hace la vida más fácil a los padres. Nuestro día a día suele ser complejo y agotador; ¡un poco de colaboración por su parte nos va de maravilla! Eso está claro. Pero ¿y para ellos? ¿Obedecer es algo que les va a ser útil para la vida? ¿Es esto lo que queremos para el adulto que va a ser, que se someta a las decisiones que otros, con más autoridad, (maestros, jefes, …) tomen por ellos, las compartan o no?

Lo que quiero decir es que obedecer es un recurso que utilizamos desde la urgencia y que nos sirve para el corto plazo. Podemos conseguir que obedezcan diciendo las cosas bien, con gritos, castigos, amenazas, etc… y quizás lo consigamos. Pero ¿qué precio estamos pagando? Quizás hacer que tu hijo recoja su habitación hoy (con gritos, amenazas, castigos, etc. ) signifique descuidar tu relación con él creando distancia y desconexión. Y creedme cuando os digo que la relación lo es todo.

Con esto no estoy diciendo (y esto quiero que quede muy claro) que no debamos poner límites a nuestros hijos (siempre es necesario poner límites)

 ni que debamos dejarles hacer lo que quieran para “no perjudicar la relación”. Eso también sería una fuente de conflicto tanto en el corto como en el largo plazo. A veces la palabra límites se asocia al castigo o al enfado, y no es así.Se puede poner límites desde el amor y el respeto, es de eso de lo que va este post.

Tampoco quiero decir que los niños no deban  tener en cuenta lo que les decimos, o que no les debamos castigar o reñir nunca. Cuando les advertimos de que no toquen algo porque se pueden hacer daño o que no peguen a su hermano, no sería educativo ni constructivo pasar de todo y no decirles nada. Lo que quiero decir es que podemos conseguir que nuestro hijo ordene su habitación de otra manera y sin que nuestra relación con él se vea afectada.

Vale, entonces ¿qué propongo para conseguirlo? Lo que propongo es que probemos a enfocarlo de otra manera. En vez de “los niños tienen que obedecer”, os ofrezco esta otra perspectiva:  “los niños tienen que respetar y confiar en lo que les dicen los padres”. Los niños no tienen que hacer caso porque les amenacemos o porque nosotros como padres siempre sabemos mejor que ellos lo que tienen que hacer. Con eso les enseñamos a ser sumisos.

 Los niños tienen que respetar lo que les decimos como padres porque confían en nosotros y en que lo que les digamos es por su bien y el de la familia. Ese es un valor que sí les va a servir en un futuro.

Ahora es cuando me preguntáis: “Si, esto es muy bonito, pero ¿como se hace esto de que confíen? Mi hijo si no le amenazo, ordeno, castigo, no hace caso”… Hay muchas cosas que podemos hacer para darle la vuelta (muchas de ellas son las que ofrecemos en nuestros cursos de “AEIOU”). Ahora bien, la primera y más importante es esta:  Si quieres que tu hijo respete lo que dices y confíe en ti,  respétale y confía en él tú primero.

Al principio, como el “antiguo hábito” (hacer que obedezcan) suele estar muy arraigado, puede no funcionar a la primera. Pero ¡si persistes verás el cambio! Cambiar nuestra forma de relacionarnos con nuestros hijos no es algo fácil. Pero SIEMPRE se puede cambiar, mejorar y aprender. Y lo mejor de todo es que como nuestros hijos son esponjas, ¡tiene un impacto rapidísimo en ellos!

Todo empieza por ti, papá o mamá. Los niños no tienen que ser obedientes, los niños tienen que saber que sus padres dicen las cosas por su bien y confiar en que es así. Y para lograr eso, hay que invertir en construir una relación fuerte y sana con ellos. Y, aunque quizás te parezca que no, la mayor parte del éxito está en tus manos.

L'educació digital dels infants, en una guia

La guia 'Com t'impliques en l'educació digital dels teus fills i filles' recull, en un format breu i entenedor, alguns consells sobre l'ús de noves tecnologies, amb l'objectiu de poder orientar les famíleis  en l'educació digital dels seus fills.
Podeu descarregar-la mitjançant aquest enllaç: 
http://www.xtec.cat/web/comunitat/escolaifamilia

   

                         

L’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA A P-3

Els infants que inicien la seva aventura a l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants.

 Què pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no entenem?

Les mestres i personal no docent de l’escola són els i les professionals que vetllaran perquè aquesta adaptació sigui el més relaxada possible posant els mitjans necessaris per crear un ambient afectuós, serè i càlid a l’aula. Cal que l’infant se senti acollit i respectat.

La família ha de viure aquesta separació de l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell.

  Aquesta separació de la família, de la mare i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de la gana, tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que cada nen i cada nena té el seu propi ritme segons les seves necessitats i experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que facilita i dinamitza l’adaptació.

  Algunes pautes que facilitaran als infants i als pares aquesta adaptació:

• Durant els dies previs, convé que parleu amb el vostre fill o filla sobre la seva assistència a la nova escola. Expliqueu-li que estarà amb altres nens i nenes, que hi haurà joguines noves, que aprendrà coses divertides, i, sobretot, que hi haurà una mestra que cuidarà d’ell/a. Cal transmetre’ls entusiasme i confiança.
• És important tenir una actitud oberta i positiva respecte l’escola. No s’han de fer amenaces que impliquin l’escola i cal procurar no fer-ne comentaris negatius. També cal anar en compte amb els comentaris en relació al procés d’adaptació del nen/a a d’altres familiars o coneguts davant d’ell/a. Al contrari, convé parlar-los dels avantatges d’anar a la nova escola, de com s’ho passarà de bé, de totes les joguines divertides que hi ha, dels nous amics i amigues…
• Convé que els matins siguin tranquils, agradables, sense presses per esmorzar o vestir-los.
• En arribar a l’aula, cal acompanyar l’infant agafat de la mà, parlar amb la mestra i  saludar tothom amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs i confiats, no ha de detectar “cap signe de debilitat” i tot es farà més senzill.
• Permeteu que les mestres satisfacin la curiositat dels vostres fills/es. Convideu l’infant a demanar-li el que necessiti.
• El comiat ha de ser ferm però amb tendresa, no cal allargar el moment innecessàriament. Feu-li un petó i una abraçada i digueu-li clarament que tornareu a buscar-lo/a i desitgeu-li un bon dia, que s’ho passi molt bé. Si aconseguiu sentir-vos segurs i confiats, transmetreu la mateixa sensació al vostre fill o filla. Encara que plori i s’enfadi, mantingueu-vos ferms i marxeu de l’aula. Si l’infant veu que amb el plor pot retenir-vos, estarem reforçant una conducta que li dificultarà l’adaptació.
• Generalment, el plor desapareix al cap d’una estona, de vegades només en un moment, ja que aviat descobreixen que és més divertit jugar i descobrir les sorpreses que hi ha a l’aula que quedar-se plantat a la porta o en un racó plorant desesperadament.
• En recollir el vostre fill/a, abraceu-lo, petonegeu-lo, però no us compadiu davant d’ell/a de la mala estona que ha passat “per culpa vostra”. És habitual que en retrobar-se amb la família tornin a plorar, encara que faci molta estona que no ho fan i hagin jugat la mar de bé, per demostrar al pare o la mare que segueixen mantenint-se ferms en el seu “disgust”, o fins i tot, que no en facin gens de cas. Si no li donem importància a aquestes actituds, aniran esvaint-se paulatinament.
• Apropeu-vos a la mestra i parleu-hi, pregunteu, comenteu el que us neguiteja. La comunicació amb el personal docent ens ajudarà – tant a vosaltres com a nosaltres –  a establir estratègies per continuar facilitant l’adaptació del vostre fill/a. Finalment, acomiadeu-vos amb un alegre “fins demà!”. 

A mida que aniran passant els dies, l’infant s’adonarà que els que som a l’escola també els donem afecte, seguretat, confiança i estem pendents de les seves necessitats. A poc a poc, deixaran de plorar o d’estar tensos i tristos per començar a jugar, a gaudir de les cançons, els contes i les activitats, a descobrir els nous companys i companyes. Tot un munt d’experiències que el faran madurar, guanyar en autonomia i, finalment, adaptar-se a la dinàmica de l’escola i a superar el curs amb èxit.

Adaptació del text  L’Adaptació a la llar d’infants, per Cristina Fontana.

VUIT CRITERIS PER ESCOLLIR ESCOLA

Benvolguts pares i mares,
A la revista PADRES DIGITAL han publicat un article que pot ser del vostre interés en aquestes dates:

Tot un món dins la tauleta

Entre els 2 i els 3 anys moltes criatures accedeixen de manera habitual a l’‘smartphone’ o la tauleta dels seus pares. A més, el 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys s’han descarregat alguna aplicació mòbil. Són nadius digitals La canalla del segle XXI arriba amb una tauleta sota el braç.

Creixement imparable

Com ha passat de manera tradicional amb el món de les pantalles, sigui la televisió o l’ordinador, hi ha veus que alerten sobre el risc que aquests dispositius facin els nens més passius o els aïllin. Ara bé, la portabilitat i la connectivitat trenquen amb aquests tòpics. Els pares també dubten sobre a quina edat és convenient que els nens comencin a utilitzar els dispositius mòbils.

“Sóc dels més optimistes que trobareu: el tema no és quan han de començar a utilitzar-los, si no quan els podem deixar sols fent-ho, perquè cal estar amb ells”, explica Dolors Reig, psicòloga social especialitzada en educació i xarxes, i coautora de l’informe de Telefónica Els joves a l’era de la hiperconnectivitat, tendències, claus i mirades. Un dels fets diferencials d’aquests dispositius és que els donen una gran oportunitat d’aprendre a aprendre. “Viuen en un món en què el feedback és més important que mai, estan exposats a molts estímuls informatius, i que des de ben petits aprenguin a gestionar aquesta gran càrrega informativa, a ser actius, és molt positiu”, diu Reig, que, d’altra banda, també creu que és molt important que no deixin de fer activitats com ara esport, escriure o altres extraescolars.

Entreteniment digital

A la tauleta el nen es veu obligat a triar els continguts. “Però és l’adult qui millor li pot ensenyar a aplicar el criteri. En el seu temps de lleure, triar jocs i vídeos el pot ajudar a desconnectar”, afirma la psicòloga Dolors Reig. N’hi ha de tot tipus, de bons i de dolents. La clau és ajudar-lo a triar amb criteri. Hi ha aplis molt atractives que combinen lleure i educació. Segons el terme anglosaxó, es tracta d’edutainment (educar mentre s’entreté).

“Quan toques, veus, sents i fas aprens més”, afirma Gemma Malet, cap de projecte de La Factoria, una empresa ubicada a Cabrianes (Bages), present també a Alemanya i als Estats Units. Ha desenvolupat una de les aplicacions per a nens de 6 a 8 anys més destacades per Apple i traduïda a 20 idiomes, Kids Planet Discovery, que permet jugar i aprendre geografia al mateix temps. Una altra de les seves creacions més destacades és l’aplicació MakerPF, que permet que nens i adults desenvolupin els seus propis continguts. “Ensenya al nen a fer un discurs amb les noves tecnologies que trenca la idea del llibre com a únic vehicle narratiu”, explica Malet.

Text extret de l'article de MÒNICA L. FERRADO al Diari ARA, el 22-03-14