CONSELLS D'ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLES

Des de l'Associació "Osona contra el càncer" ens fan arribar aquest díptic amb consells d'alimentació i activitat física saludables.
Aquests són temes que treballem a l'escola des de diferents àmbits, tant des del currículum dels alumnes com amb d'altres actuacions paral.leles:
- Campanya "Fruita a les escoles"
- "Divendres, per esmorzar fruita"
- "Taller de nutrició" a 3r
...

Seguiment i acompanyament escolar a casa

El seguiment i l'acompanyament escolar a casa han de servir perquè els vostres fills assoleixin de manera autònoma i responsable els objectius escolars. La família és el primer referent educatiu dels vostres fills i també la principal responsable de la seva formació i el seguiment escolar.

En primer lloc, pares i mares heu de garantir l'assistència diària dels fills al centre escolar en unes bones condicions d'alimentació, descans i salut, procurant que tinguin una actitud positiva, respectuosa i responsable, que els permeti aprofitar de manera òptima l'aprenentatge.

És important assenyalar que fer el seguiment i l'acompanyament del procés escolar dels fills no vol dir assumir tasques que no us són pròpies, com fer-los els deures. Un bon acompanyament implica assegurar-se que fan els deures o reforçar els continguts escolars amb les activitats familiars diàries (portar-los a comprar, llegir amb ells abans d'anar a dormir...).

D'altra banda, la família ha de potenciar en els fills l'autoconeixement, l'autoestima, la capacitat d'autonomia, el valor de l'esforç i la responsabilitat, factors que són indispensables per aconseguir l'èxit educatiu.

Per realitzar un bon seguiment i acompanyament escolar és necessari que la família i l'escola treballeu conjuntament, amb coherència i coordinació, de manera que allò que es diu a l'escola ho reforceu des de casa, i a l'inrevés. D'aquesta manera, família i escola treballareu amb un objectiu comú.

En general, per fer un seguiment escolar adequat dels vostres fills i treballar per aconseguir l'èxit escolar és convenient que:

• Tingueu una bona comunicació amb el centre educatiu i actueu de manera coherent i coordinada.
• Disposeu d'un lloc per estudiar a casa que reuneixi unes condicions mínimes: espai ben il·luminat, sense sorolls ni objectes que els puguin distreure. També poden ser molt útils espais públics com les biblioteques o els punts de trobada municipal per a joves.
• Ajudeu els vostres fills a marcar-se objectius clars a curt, mitjà i llarg termini, i a planificar-se per aconseguir-los.
• Superviseu les tasques escolars que han de realitzar a casa i marqueu horaris i rutines perquè facin cada dia els deures.
• Sigueu exigents amb les seves responsabilitats escolars diàries i, si cal, marqueu normes per aconseguir-ho.
• Valoreu l'esforç, la constància, la dedicació i el progrés dels vostres fills en les tasques diàries.
• Apliqueu en les tasques diàries de casa els aprenentatges que es fan a l'escola.
• Us interesseu per quins treballs estan fent, les sortides que tenen, els exàmens previstos, els resultats que estan obtenint, les dificultats amb què es troben; així donaran més valor a allò que fan a l'escola.
• Us interesseu per les seves relacions amb els companys de classe, professors i monitors de menjador.
• Els feu reflexionar sobre la necessitat de tenir una actitud positiva a l'aula i davant dels aprenentatges.
• Els feu pensar en la importància de la tasca dels mestres i professors, i en reconegueu l'autoritat.
• Poseu llibres al seu abast i els ajudeu a planificar un temps per gaudir de la lectura.

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/escolaritat/acompanyament-escolar-casa/seguiment-acompanyament-escolar-casa/

XERRADA INTERESSANT

DEIXAR QUE ELS TEUS FILLS S'EQUIVOQUIN

Article extret del diari ARA

FA TEMPS QUE mestres i estudiosos de com eduquem les criatures alerten del sobreproteccionisme. Se n’ha fet caricatura i tot, són els pares i mares que estan “massa preocupats”, els que comencen impedint que els nens es barallin al sorral i acaben fent-los els treballs a la biblioteca. Ja hi ha alguna generació educada d’aquesta manera, i els corresponents estudis psicològics per valorar-ne el resultat. Me n’ha arribat un a les mans, publicat a Austràlia i Nova Zelanda, titulat Poden alguns pares fer massa pels seus fills? M’ha interessat com remarquen la necessitat de deixar-los equivocar, de tenir petits fracassos, per millorar la seva autoestima i confiança, que s’obté quan te’n surts sol. Sembla d’un sentit comú elemental. Un fill amb uns pares hiperresponsables, que hi projecten la màxima ambició acadèmica i li acaben fent els deures, és carn de frustració definitiva per manca de frustració provisional. Entendre-ho és fàcil, però pel que sembla, aquí i a Nova Zelanda, aplicar-ho no és tan senzill. M’imagino pares sobreprotectors llegint això i apuntant-se a l’agenda la necessitat que el seu fill tingui un disgust com a aprenentatge per superar-lo. I no és això. Potser cal entendre-ho i actuar de forma més espontània. Sabem què no funciona, l’acomplexament, i també què funciona: la naturalitat, tenir les idees clares, la ironia, la seguretat. Deixar-los caure al parc si no els treus un ull de sobre, o deixar que suspenguin un examen si fas un control diari de com estudien requereix una fredor infreqüent. És més fàcil procurar tenir la distància (i la proximitat) adequada, anar-los transferint responsabilitats de debò, no monitoritzar cada moviment. Ser-hi a sobre, però no literalment.

PREPAREM LA CARTA ALS REIS

Benvolguts pares i mares,
Donat que ens anem acostant a les festes de Nadal, fem difusió de la Xerrada "Preparem la carta als reis", que es farà el dijous 26 de novembre a l'Escola Bressol Els Picarols, a càrrec de Noelia Vallejo i Ada Pascal.

ELS NENS NO HAN D'OBEIR

Benvolguts pares i mares, 
Aquest és un article d'Andrea Zambrana, experta en coaching educatiu,
 publicat a la pàgina:
http://www.gestionandohijos.com/los-ninos-no-tienen-que-obedecer/
Esperem que us resulti interessant.

“Los niños tienen que obedecer”, “un niño bueno es un niño que hace caso (a la primera si puede ser)”, “tienes que ser obediente” ¿os suena? Damos por hecho que esto es así. Pero… paremos un momento y cuestionemos esta creencia: ¿es eso cierto? ¿ de verdad los niños tienen que obedecer? Mi opinión es esta: NO. Y ahora te cuento el porqué.

¿Qué significa obedecer”? Obedecer (según el Diccionario de la Real Academia Española) significa “cumplir la voluntad de quien manda”. Es decir, complacer a otros independientemente de cual sea tu voluntad, tu criterio o tus necesidades intrínsecas.

Doy por hecho que la mayoría de las veces cuando les decimos algo a nuestros hijos es “por su bien” o por algún motivo bien justificado. No obstante, y siendo honestos, que nuestros hijos nos hagan caso es algo que también nos hace la vida más fácil a los padres. Nuestro día a día suele ser complejo y agotador; ¡un poco de colaboración por su parte nos va de maravilla! Eso está claro. Pero ¿y para ellos? ¿Obedecer es algo que les va a ser útil para la vida? ¿Es esto lo que queremos para el adulto que va a ser, que se someta a las decisiones que otros, con más autoridad, (maestros, jefes, …) tomen por ellos, las compartan o no?

Lo que quiero decir es que obedecer es un recurso que utilizamos desde la urgencia y que nos sirve para el corto plazo. Podemos conseguir que obedezcan diciendo las cosas bien, con gritos, castigos, amenazas, etc… y quizás lo consigamos. Pero ¿qué precio estamos pagando? Quizás hacer que tu hijo recoja su habitación hoy (con gritos, amenazas, castigos, etc. ) signifique descuidar tu relación con él creando distancia y desconexión. Y creedme cuando os digo que la relación lo es todo.

Con esto no estoy diciendo (y esto quiero que quede muy claro) que no debamos poner límites a nuestros hijos (siempre es necesario poner límites)

 ni que debamos dejarles hacer lo que quieran para “no perjudicar la relación”. Eso también sería una fuente de conflicto tanto en el corto como en el largo plazo. A veces la palabra límites se asocia al castigo o al enfado, y no es así.Se puede poner límites desde el amor y el respeto, es de eso de lo que va este post.

Tampoco quiero decir que los niños no deban  tener en cuenta lo que les decimos, o que no les debamos castigar o reñir nunca. Cuando les advertimos de que no toquen algo porque se pueden hacer daño o que no peguen a su hermano, no sería educativo ni constructivo pasar de todo y no decirles nada. Lo que quiero decir es que podemos conseguir que nuestro hijo ordene su habitación de otra manera y sin que nuestra relación con él se vea afectada.

Vale, entonces ¿qué propongo para conseguirlo? Lo que propongo es que probemos a enfocarlo de otra manera. En vez de “los niños tienen que obedecer”, os ofrezco esta otra perspectiva:  “los niños tienen que respetar y confiar en lo que les dicen los padres”. Los niños no tienen que hacer caso porque les amenacemos o porque nosotros como padres siempre sabemos mejor que ellos lo que tienen que hacer. Con eso les enseñamos a ser sumisos.

 Los niños tienen que respetar lo que les decimos como padres porque confían en nosotros y en que lo que les digamos es por su bien y el de la familia. Ese es un valor que sí les va a servir en un futuro.

Ahora es cuando me preguntáis: “Si, esto es muy bonito, pero ¿como se hace esto de que confíen? Mi hijo si no le amenazo, ordeno, castigo, no hace caso”… Hay muchas cosas que podemos hacer para darle la vuelta (muchas de ellas son las que ofrecemos en nuestros cursos de “AEIOU”). Ahora bien, la primera y más importante es esta:  Si quieres que tu hijo respete lo que dices y confíe en ti,  respétale y confía en él tú primero.

Al principio, como el “antiguo hábito” (hacer que obedezcan) suele estar muy arraigado, puede no funcionar a la primera. Pero ¡si persistes verás el cambio! Cambiar nuestra forma de relacionarnos con nuestros hijos no es algo fácil. Pero SIEMPRE se puede cambiar, mejorar y aprender. Y lo mejor de todo es que como nuestros hijos son esponjas, ¡tiene un impacto rapidísimo en ellos!

Todo empieza por ti, papá o mamá. Los niños no tienen que ser obedientes, los niños tienen que saber que sus padres dicen las cosas por su bien y confiar en que es así. Y para lograr eso, hay que invertir en construir una relación fuerte y sana con ellos. Y, aunque quizás te parezca que no, la mayor parte del éxito está en tus manos.