L'educació digital dels infants, en una guia

La guia 'Com t'impliques en l'educació digital dels teus fills i filles' recull, en un format breu i entenedor, alguns consells sobre l'ús de noves tecnologies, amb l'objectiu de poder orientar les famíleis  en l'educació digital dels seus fills.
Podeu descarregar-la mitjançant aquest enllaç: 
http://www.xtec.cat/web/comunitat/escolaifamilia

   

                         

L’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA A P-3

Els infants que inicien la seva aventura a l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants.

 Què pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no entenem?

Les mestres i personal no docent de l’escola són els i les professionals que vetllaran perquè aquesta adaptació sigui el més relaxada possible posant els mitjans necessaris per crear un ambient afectuós, serè i càlid a l’aula. Cal que l’infant se senti acollit i respectat.

La família ha de viure aquesta separació de l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell.

  Aquesta separació de la família, de la mare i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de la gana, tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que cada nen i cada nena té el seu propi ritme segons les seves necessitats i experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que facilita i dinamitza l’adaptació.

  Algunes pautes que facilitaran als infants i als pares aquesta adaptació:

• Durant els dies previs, convé que parleu amb el vostre fill o filla sobre la seva assistència a la nova escola. Expliqueu-li que estarà amb altres nens i nenes, que hi haurà joguines noves, que aprendrà coses divertides, i, sobretot, que hi haurà una mestra que cuidarà d’ell/a. Cal transmetre’ls entusiasme i confiança.
• És important tenir una actitud oberta i positiva respecte l’escola. No s’han de fer amenaces que impliquin l’escola i cal procurar no fer-ne comentaris negatius. També cal anar en compte amb els comentaris en relació al procés d’adaptació del nen/a a d’altres familiars o coneguts davant d’ell/a. Al contrari, convé parlar-los dels avantatges d’anar a la nova escola, de com s’ho passarà de bé, de totes les joguines divertides que hi ha, dels nous amics i amigues…
• Convé que els matins siguin tranquils, agradables, sense presses per esmorzar o vestir-los.
• En arribar a l’aula, cal acompanyar l’infant agafat de la mà, parlar amb la mestra i  saludar tothom amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs i confiats, no ha de detectar “cap signe de debilitat” i tot es farà més senzill.
• Permeteu que les mestres satisfacin la curiositat dels vostres fills/es. Convideu l’infant a demanar-li el que necessiti.
• El comiat ha de ser ferm però amb tendresa, no cal allargar el moment innecessàriament. Feu-li un petó i una abraçada i digueu-li clarament que tornareu a buscar-lo/a i desitgeu-li un bon dia, que s’ho passi molt bé. Si aconseguiu sentir-vos segurs i confiats, transmetreu la mateixa sensació al vostre fill o filla. Encara que plori i s’enfadi, mantingueu-vos ferms i marxeu de l’aula. Si l’infant veu que amb el plor pot retenir-vos, estarem reforçant una conducta que li dificultarà l’adaptació.
• Generalment, el plor desapareix al cap d’una estona, de vegades només en un moment, ja que aviat descobreixen que és més divertit jugar i descobrir les sorpreses que hi ha a l’aula que quedar-se plantat a la porta o en un racó plorant desesperadament.
• En recollir el vostre fill/a, abraceu-lo, petonegeu-lo, però no us compadiu davant d’ell/a de la mala estona que ha passat “per culpa vostra”. És habitual que en retrobar-se amb la família tornin a plorar, encara que faci molta estona que no ho fan i hagin jugat la mar de bé, per demostrar al pare o la mare que segueixen mantenint-se ferms en el seu “disgust”, o fins i tot, que no en facin gens de cas. Si no li donem importància a aquestes actituds, aniran esvaint-se paulatinament.
• Apropeu-vos a la mestra i parleu-hi, pregunteu, comenteu el que us neguiteja. La comunicació amb el personal docent ens ajudarà – tant a vosaltres com a nosaltres –  a establir estratègies per continuar facilitant l’adaptació del vostre fill/a. Finalment, acomiadeu-vos amb un alegre “fins demà!”. 

A mida que aniran passant els dies, l’infant s’adonarà que els que som a l’escola també els donem afecte, seguretat, confiança i estem pendents de les seves necessitats. A poc a poc, deixaran de plorar o d’estar tensos i tristos per començar a jugar, a gaudir de les cançons, els contes i les activitats, a descobrir els nous companys i companyes. Tot un munt d’experiències que el faran madurar, guanyar en autonomia i, finalment, adaptar-se a la dinàmica de l’escola i a superar el curs amb èxit.

Adaptació del text  L’Adaptació a la llar d’infants, per Cristina Fontana.

VUIT CRITERIS PER ESCOLLIR ESCOLA

Benvolguts pares i mares,
A la revista PADRES DIGITAL han publicat un article que pot ser del vostre interés en aquestes dates:

Tot un món dins la tauleta

Entre els 2 i els 3 anys moltes criatures accedeixen de manera habitual a l’‘smartphone’ o la tauleta dels seus pares. A més, el 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys s’han descarregat alguna aplicació mòbil. Són nadius digitals La canalla del segle XXI arriba amb una tauleta sota el braç.

Creixement imparable

Com ha passat de manera tradicional amb el món de les pantalles, sigui la televisió o l’ordinador, hi ha veus que alerten sobre el risc que aquests dispositius facin els nens més passius o els aïllin. Ara bé, la portabilitat i la connectivitat trenquen amb aquests tòpics. Els pares també dubten sobre a quina edat és convenient que els nens comencin a utilitzar els dispositius mòbils.

“Sóc dels més optimistes que trobareu: el tema no és quan han de començar a utilitzar-los, si no quan els podem deixar sols fent-ho, perquè cal estar amb ells”, explica Dolors Reig, psicòloga social especialitzada en educació i xarxes, i coautora de l’informe de Telefónica Els joves a l’era de la hiperconnectivitat, tendències, claus i mirades. Un dels fets diferencials d’aquests dispositius és que els donen una gran oportunitat d’aprendre a aprendre. “Viuen en un món en què el feedback és més important que mai, estan exposats a molts estímuls informatius, i que des de ben petits aprenguin a gestionar aquesta gran càrrega informativa, a ser actius, és molt positiu”, diu Reig, que, d’altra banda, també creu que és molt important que no deixin de fer activitats com ara esport, escriure o altres extraescolars.

Entreteniment digital

A la tauleta el nen es veu obligat a triar els continguts. “Però és l’adult qui millor li pot ensenyar a aplicar el criteri. En el seu temps de lleure, triar jocs i vídeos el pot ajudar a desconnectar”, afirma la psicòloga Dolors Reig. N’hi ha de tot tipus, de bons i de dolents. La clau és ajudar-lo a triar amb criteri. Hi ha aplis molt atractives que combinen lleure i educació. Segons el terme anglosaxó, es tracta d’edutainment (educar mentre s’entreté).

“Quan toques, veus, sents i fas aprens més”, afirma Gemma Malet, cap de projecte de La Factoria, una empresa ubicada a Cabrianes (Bages), present també a Alemanya i als Estats Units. Ha desenvolupat una de les aplicacions per a nens de 6 a 8 anys més destacades per Apple i traduïda a 20 idiomes, Kids Planet Discovery, que permet jugar i aprendre geografia al mateix temps. Una altra de les seves creacions més destacades és l’aplicació MakerPF, que permet que nens i adults desenvolupin els seus propis continguts. “Ensenya al nen a fer un discurs amb les noves tecnologies que trenca la idea del llibre com a únic vehicle narratiu”, explica Malet.

Text extret de l'article de MÒNICA L. FERRADO al Diari ARA, el 22-03-14

QUIN ESTIL FAMILIAR ADOPTEM AMB ELS NOSTRES FILLS?

En aquest apartat del bloc de l'escola, volem fer extensiu a totes les famílies articles, notícies, treballs... que poden ser del vostre interès, ja siguin de caire pedagògic, psicològic o social.

Aquí teniu una graella en la qual es defineixen els diferents estils de dinàmica familiar davant l'educació dels nostres fills.

La manera com els pares i mares sentim, pensem i fem, i la forma com ho comuniquem als nostres fills, té un impacte significatiu en la seva manera de ser.

El model de educatiu influeix en l'acceptació de les dificultats. Conèixer quin és el nostre model ajuda a millorar les coses. Aquest model educatiu resulta de la interacció de dues variables: per una banda, control i disciplina, i per l'altre, afecte i comunicatiu.

Els especialistes assenyalen quatre models educatius: democràtic, autoritari, permissiu i indiferent. Cada un d'ells genera una manera diferent de relacionar-nos amb ells, i té una repercussió en la seva manera de ser.

(*) Extret de la publicació de novembre 2014 "Apunts del CPL"