Els infants que inicien la seva aventura a
l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous
adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè
els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar
dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a
ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències
afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants.
Què
pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país
desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no
entenem?
Les mestres i personal no docent de l’escola són
els i les professionals que vetllaran perquè aquesta adaptació sigui el més
relaxada possible posant els mitjans necessaris per crear un ambient afectuós,
serè i càlid a l’aula. Cal que l’infant se senti acollit i respectat.
La família ha de viure aquesta separació de
l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris
s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú
desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de
possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell.
Aquesta separació de la família, de la mare
i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot
manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de la gana,
tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació
immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que
cada nen i cada nena té el seu propi ritme segons les seves necessitats i
experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que
facilita i dinamitza l’adaptació.
Algunes pautes que facilitaran als infants
i als pares aquesta adaptació:
- Durant
els dies previs, convé que parleu amb el vostre fill o filla sobre la seva
assistència a la nova escola. Expliqueu-li que estarà amb altres nens i
nenes, que hi haurà joguines noves, que aprendrà coses divertides, i,
sobretot, que hi haurà una mestra que cuidarà d’ell/a. Cal transmetre’ls
entusiasme i confiança.
- És
important tenir una actitud oberta i positiva respecte l’escola. No s’han
de fer amenaces que impliquin l’escola i cal procurar no fer-ne comentaris
negatius. També cal anar en compte amb els comentaris en relació al procés
d’adaptació del nen/a a d’altres familiars o coneguts davant d’ell/a. Al
contrari, convé parlar-los dels avantatges d’anar a la nova escola, de com
s’ho passarà de bé, de totes les joguines divertides que hi ha, dels nous
amics i amigues…
- Convé
que els matins siguin tranquils, agradables, sense presses per esmorzar o
vestir-los.
- En
arribar a l’aula, cal acompanyar l’infant agafat de la mà, parlar amb la
mestra i saludar tothom amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs i
confiats, no ha de detectar “cap signe de debilitat” i tot es farà més
senzill.
- Permeteu
que les mestres satisfacin la curiositat dels vostres fills/es. Convideu
l’infant a demanar-li el que necessiti.
- El
comiat ha de ser ferm però amb tendresa, no cal allargar el moment
innecessàriament. Feu-li un petó i una abraçada i digueu-li clarament que
tornareu a buscar-lo/a i desitgeu-li un bon dia, que s’ho passi molt bé.
Si aconseguiu sentir-vos segurs i confiats, transmetreu la mateixa
sensació al vostre fill o filla. Encara que plori i s’enfadi,
mantingueu-vos ferms i marxeu de l’aula. Si l’infant veu que amb el plor
pot retenir-vos, estarem reforçant una conducta que li dificultarà
l’adaptació.
- Generalment,
el plor desapareix al cap d’una estona, de vegades només en un moment, ja
que aviat descobreixen que és més divertit jugar i descobrir les sorpreses
que hi ha a l’aula que quedar-se plantat a la porta o en un racó plorant
desesperadament.
- En
recollir el vostre fill/a, abraceu-lo, petonegeu-lo, però no us compadiu
davant d’ell/a de la mala estona que ha passat “per culpa vostra”. És
habitual que en retrobar-se amb la família tornin a plorar, encara que
faci molta estona que no ho fan i hagin jugat la mar de bé, per demostrar
al pare o la mare que segueixen mantenint-se ferms en el seu “disgust”, o
fins i tot, que no en facin gens de cas. Si no li donem importància a
aquestes actituds, aniran esvaint-se paulatinament.
- Apropeu-vos
a la mestra i parleu-hi, pregunteu, comenteu el que us neguiteja. La
comunicació amb el personal docent ens ajudarà – tant a vosaltres com a
nosaltres – a establir estratègies per continuar facilitant
l’adaptació del vostre fill/a. Finalment, acomiadeu-vos amb un alegre
“fins demà!”.
A mida que aniran passant els dies, l’infant
s’adonarà que els que som a l’escola també els donem afecte, seguretat,
confiança i estem pendents de les seves necessitats. A poc a poc, deixaran de
plorar o d’estar tensos i tristos per començar a jugar, a gaudir de les
cançons, els contes i les activitats, a descobrir els nous companys i
companyes. Tot un munt d’experiències que el faran madurar, guanyar en
autonomia i, finalment, adaptar-se a la dinàmica de l’escola i a superar el
curs amb èxit.
Adaptació del text L’Adaptació a la
llar d’infants, per Cristina Fontana.