dijous, 24 de setembre de 2015

L’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA A P-3


Els infants que inicien la seva aventura a l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants.
 Què pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no entenem?
Les mestres i personal no docent de l’escola són els i les professionals que vetllaran perquè aquesta adaptació sigui el més relaxada possible posant els mitjans necessaris per crear un ambient afectuós, serè i càlid a l’aula. Cal que l’infant se senti acollit i respectat.
La família ha de viure aquesta separació de l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell.
  Aquesta separació de la família, de la mare i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de la gana, tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que cada nen i cada nena té el seu propi ritme segons les seves necessitats i experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que facilita i dinamitza l’adaptació.
  Algunes pautes que facilitaran als infants i als pares aquesta adaptació:
  • Durant els dies previs, convé que parleu amb el vostre fill o filla sobre la seva assistència a la nova escola. Expliqueu-li que estarà amb altres nens i nenes, que hi haurà joguines noves, que aprendrà coses divertides, i, sobretot, que hi haurà una mestra que cuidarà d’ell/a. Cal transmetre’ls entusiasme i confiança.
  • És important tenir una actitud oberta i positiva respecte l’escola. No s’han de fer amenaces que impliquin l’escola i cal procurar no fer-ne comentaris negatius. També cal anar en compte amb els comentaris en relació al procés d’adaptació del nen/a a d’altres familiars o coneguts davant d’ell/a. Al contrari, convé parlar-los dels avantatges d’anar a la nova escola, de com s’ho passarà de bé, de totes les joguines divertides que hi ha, dels nous amics i amigues…
  • Convé que els matins siguin tranquils, agradables, sense presses per esmorzar o vestir-los.
  • En arribar a l’aula, cal acompanyar l’infant agafat de la mà, parlar amb la mestra i  saludar tothom amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs i confiats, no ha de detectar “cap signe de debilitat” i tot es farà més senzill.
  • Permeteu que les mestres satisfacin la curiositat dels vostres fills/es. Convideu l’infant a demanar-li el que necessiti.
  • El comiat ha de ser ferm però amb tendresa, no cal allargar el moment innecessàriament. Feu-li un petó i una abraçada i digueu-li clarament que tornareu a buscar-lo/a i desitgeu-li un bon dia, que s’ho passi molt bé. Si aconseguiu sentir-vos segurs i confiats, transmetreu la mateixa sensació al vostre fill o filla. Encara que plori i s’enfadi, mantingueu-vos ferms i marxeu de l’aula. Si l’infant veu que amb el plor pot retenir-vos, estarem reforçant una conducta que li dificultarà l’adaptació.
  • Generalment, el plor desapareix al cap d’una estona, de vegades només en un moment, ja que aviat descobreixen que és més divertit jugar i descobrir les sorpreses que hi ha a l’aula que quedar-se plantat a la porta o en un racó plorant desesperadament.
  • En recollir el vostre fill/a, abraceu-lo, petonegeu-lo, però no us compadiu davant d’ell/a de la mala estona que ha passat “per culpa vostra”. És habitual que en retrobar-se amb la família tornin a plorar, encara que faci molta estona que no ho fan i hagin jugat la mar de bé, per demostrar al pare o la mare que segueixen mantenint-se ferms en el seu “disgust”, o fins i tot, que no en facin gens de cas. Si no li donem importància a aquestes actituds, aniran esvaint-se paulatinament.
  • Apropeu-vos a la mestra i parleu-hi, pregunteu, comenteu el que us neguiteja. La comunicació amb el personal docent ens ajudarà – tant a vosaltres com a nosaltres –  a establir estratègies per continuar facilitant l’adaptació del vostre fill/a. Finalment, acomiadeu-vos amb un alegre “fins demà!”. 
A mida que aniran passant els dies, l’infant s’adonarà que els que som a l’escola també els donem afecte, seguretat, confiança i estem pendents de les seves necessitats. A poc a poc, deixaran de plorar o d’estar tensos i tristos per començar a jugar, a gaudir de les cançons, els contes i les activitats, a descobrir els nous companys i companyes. Tot un munt d’experiències que el faran madurar, guanyar en autonomia i, finalment, adaptar-se a la dinàmica de l’escola i a superar el curs amb èxit.



Adaptació del text  L’Adaptació a la llar d’infants, per Cristina Fontana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada